La tradició trabucaire entronca també amb els bandolers del segle XIX. Aquí us en presentem dos de famosos que segur que tenim tots en el nostre imaginari.
En Joan Serra, anomenat La Pera, ideat per Lluís Llach en la seva cançó "El bandoler" i l'altre Joan Sala, anomenat Serrallonga, recreat pel grup Esquirols en la seva cançó "Torna, torna, Serrallonga"
EL
BANDOLER
Era el segle XIX,
i amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler
per a tothom "en la Pera".
Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tants gemecs que allà han pregat:
pietat, pietat.
-No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
-Reseu l'últim "Crec en Déu".
-Pietat, pietat.
L'endemà de bon matí
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però ben entrada la nit
quan la lluna és com una daga
fendirà el cel un nou crit,
pietat, pietat.
-No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare¡
-Reseu l'últim "Crec en Déu".
-Pietat, pietat.
Però en Joan Serra,
avui no ha tingut més sort,
dos soldats l'han pres ben fort
i ara jeu entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en La Pera dóna un crit,
és l'última pregària.
-Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú no ho va fer.
i amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler
per a tothom "en la Pera".
Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tants gemecs que allà han pregat:
pietat, pietat.
-No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
-Reseu l'últim "Crec en Déu".
-Pietat, pietat.
L'endemà de bon matí
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però ben entrada la nit
quan la lluna és com una daga
fendirà el cel un nou crit,
pietat, pietat.
-No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare¡
-Reseu l'últim "Crec en Déu".
-Pietat, pietat.
Però en Joan Serra,
avui no ha tingut més sort,
dos soldats l'han pres ben fort
i ara jeu entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en La Pera dóna un crit,
és l'última pregària.
-Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú no ho va fer.
TORNA,
TORNA, SERRALLONGA
Del cor de les Guilleriessortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet.
Des de Sau a La Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
