dimarts, 29 de novembre del 2016

Bandolers i trabucaires



La tradició trabucaire entronca també amb els bandolers del segle XIX. Aquí us en presentem dos de famosos que segur que tenim tots en el nostre imaginari.

En Joan Serra, anomenat La Pera, ideat per Lluís Llach en la seva cançó "El bandoler" i l'altre Joan Sala, anomenat Serrallonga, recreat pel grup Esquirols en la seva cançó "Torna, torna, Serrallonga"

EL BANDOLER
Era el segle XIX, 
i amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler
per a tothom "en la Pera".
Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tants gemecs que allà han pregat:
pietat, pietat.
-No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
-Reseu l'últim "Crec en Déu".
-Pietat, pietat.
L'endemà de bon matí
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però ben entrada la nit
quan la lluna és com una daga
fendirà el cel un nou crit,
pietat, pietat.
-No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare¡
-Reseu l'últim "Crec en Déu".
-Pietat, pietat.
Però en Joan Serra,
avui no ha tingut més sort,
dos soldats l'han pres ben fort
i ara jeu entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en La Pera dóna un crit,
és l'última pregària.
-Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú no ho va fer.
 


TORNA, TORNA, SERRALLONGA
Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet.

Des de Sau a La Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.


dilluns, 28 de novembre del 2016

Ens entrevisten a Ràdio Cassà


La setmana passada, en el programa "Cassà al dia" de Ràdio Cassà van entrevistar als companys Miquel i Xavier, que van tenir l'ocasió d'explicar amb detall el projecte dels trabucaires, que pas a pas anem convertint en realitat.

A continuació teniu l'enllaç per escoltat tota l'entrevista. Esperem que us agradi








diumenge, 27 de novembre del 2016

Seguim...

Avui hem anat a una trobada de trabucaires, a la festa major de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.
 
Ens hi van convidar els Trabucaires de Sant Andreu. Hi havia també els Trabucaires de Gràcia, els Trabucaires de la Trinitat i també els Trabucaires de Sant Antoni. Hem esmorzat amb ells  i també amb totes les colles de geganters, grallers, i d'altres que participaven en els actes de la festa major. 

Hem tingut ocasió de comentar els nostres dubtes, ens han donat consells i després hem assistit, en primera línia, a l'actuació de tots ells en el cercavila que s'ha fet pel barri de Sant Andreu. De fet ha estat el primer tastet del que serà una galejada de trabucaire i podem dir que hem quedat contents de la visita i que seguim animats i amb les idees una mica més clares per tirar endavant el projecte.

Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els companys i companyes trabucaires de les colles esmentades i també a la Coordinadora Nacional que tant bé ens han acollit i ens han tractat. 

Trabucaires de Gràcia
Trabucaire de la Trinitat

Trabucaires de Sant Andreu

Trabucaires de Sant Antoni




dissabte, 12 de novembre del 2016

La llegenda d'en Vilallonga - anomenat Murri-

Era l’1 de maig de 1842. Aquella tarda s’havien reunit en Vilallonga -anomenat Murri- i els seus 5 amics, en Guerau Cristià, en Joan Pedrés, en Martirià Creixells, en Pasqual Llorens i en Pere Miquel (diu la llegenda que tots sis eren de Cassà de la Selva). Era la primera reunió per formar un grup d’aquells que la gent anomenava “trabucaires”. 

En Vilallonga, que era el líder, va ser molt clar:
- No hem de ser més de 6, aquests que són 60 o 70 no entenen bé l’ofici, es necessiten molts diners i provisions per a poder mantenir tants homes. Per donar bons cops només calen 6 homes decidits, tot el demés no serveix més que per cridar l’atenció i ser descoberts de seguida. Si ho fem així com jo dic aviat serem rics i ens retirarem a gaudir de les nostres riqueses com ja ho han fet abans molts altres fent servir altres argúcies i enganys.
- Segons això, li va replicar en Guerau Cristià, creus que a més a més del nostre hi ha altres sistemes per robar?
- I tant que n’hi ha! I us diré que són millors i més encertats que el nostre i sense córrer cap perill
- I quins són?
- El de les fallides fraudulentes, el de les estafes ben combinades, el dels abusos de confiança, el de la corrupció en l’administració dels interessos públics, el de la combinació astuta de certs negocis en els quals sent molts els interessats, tots perden menys el que ha concebut i format el pla per estafar-los a tots! Però per tot això és necessari ser un cantamanyanes i sobretot passar per un home de bé i intel·ligent, a la qual cosa no podem aspirar cap de nosaltres...


Amb aquests principis tant clars és com el grup d’en Vilallonga -anomenat Murri- i els seus 5 amics van començar a actuar pels camins rals i els entorns de Cassà i de les Gavarres.

No sabem si basat en fets reals o en històries inventades però el cas és que la fama d’en Vilallonga –anomenat Murri- i els seus 5 amics va anar en augment. Els van atribuir tota mena de malifetes, robatoris, assalts a esglésies, segrestos de gent adinerada, inclús algun assassinat de recaptadors d’impostos, encara que mai no va quedar clar si tots aquests fets havien succeït de veritat o simplement eren fruit de la imaginació popular (o de la mala intenció de les autoritats que necessitaven unes víctimes per poder distreure la població de les seves pròpies malifetes i dels seus abusos de poder).

El cas és que a principis de 1852, en Vilallonga –anomenat Murri- i els seus 5 amics van ser detinguts pels voltants de Santa Pellaia i el 2 d'abril del mateix any van ser jutjats a la ciutat de Girona. En Vilallonga –anomenat Murri- va ser condemnat a mort i executat el dia 15 del mateix mes. Els 5 amics van ser absolts de tots els càrrecs.

Aquests fets que us hem explicat no són històrics tot i que haurien pogut succeir tal i com us els hem contat.


Font d’inspiració: “Historia de las escuadras de Cataluña” de José Ortega Espinós. Edició de 1876


Comencem !

En unes converses informals entre un grup d’amics i coneguts va sorgir la idea de formar una colla de trabucaires, primer una mica en broma però de seguida ens ho vam agafar seriosament i vam començar a buscar informació i a interessar-nos pel tema.

El projecte ens va començar a il·lusionar i ja amb una mica d’informació recopilada vam fer els primers contactes amb la coordinadora nacional de trabucaires i amb alguna colla propera geogràficament.

La idea es va anar materialitzant fins que el 22 de setembre vam fer l’assemblea de constitució i vam firmar els estatuts fundacionals.


La nostra intenció al fundar una colla a Cassà és per una banda aportar el nostre petit granet de sorra al patrimoni cultural de Catalunya –que ja és important- i per altra banda fer-ho des de Cassà.

Vam veure que al poble ja hi ha altres grups de cultura popular (geganters, castellers, timbalers i grallers, sardanes, corals, músics, etc) i la nostra intenció és participar amb ells en els actes populars i festius del poble i, si pot ser, establint punts de col·laboració –puntuals o permanents- en les nostres actuacions.

Igualment ens fa molta il·lusió poder portar el nom del nostre poble, Cassà de la Selva, i donar-lo a conèixer allà a on anem a fer les nostres actuacions, que pretenem que sigui arreu de Catalunya.

Constituir una associació és sempre un acte a favor de les persones i de la societat en el seu conjunt. Les entitats i les associacions entrellacen les persones i canalitzen les seves inquietuds i potencien l'activitat cívica dels ciutadans. Fomenten valors com la col·laboració, la participació, el respecte i el sentir-se protagonista actiu del que passa al nostre voltant.

Per tot això, i per passar-nos-ho bé- hem format la colla de Trabucaires de Cassà de la Selva. Amb les nostres accions farem tot el possible per ser conseqüents amb les nostres intencions que aquí us hem exposat.