La llegenda d'en Vilallonga - anomenat Murri-

Era l’1 de maig de 1842. Aquella tarda s’havien reunit en Vilallonga -anomenat Murri- i els seus 5 amics, en Guerau Cristià, en Joan Pedrés, en Martirià Creixells, en Pasqual Llorens i en Pere Miquel (diu la llegenda que tots sis eren de Cassà de la Selva). Era la primera reunió per formar un grup d’aquells que la gent anomenava “trabucaires”. 

En Vilallonga, que era el líder, va ser molt clar:
- No hem de ser més de 6, aquests que són 60 o 70 no entenen bé l’ofici, es necessiten molts diners i provisions per a poder mantenir tants homes. Per donar bons cops només calen 6 homes decidits, tot el demés no serveix més que per cridar l’atenció i ser descoberts de seguida. Si ho fem així com jo dic aviat serem rics i ens retirarem a gaudir de les nostres riqueses com ja ho han fet abans molts altres fent servir altres argúcies i enganys.
- Segons això, li va replicar en Guerau Cristià, creus que a més a més del nostre hi ha altres sistemes per robar?
- I tant que n’hi ha! I us diré que són millors i més encertats que el nostre i sense córrer cap perill
- I quins són?
- El de les fallides fraudulentes, el de les estafes ben combinades, el dels abusos de confiança, el de la corrupció en l’administració dels interessos públics, el de la combinació astuta de certs negocis en els quals sent molts els interessats, tots perden menys el que ha concebut i format el pla per estafar-los a tots! Però per tot això és necessari ser un cantamanyanes i sobretot passar per un home de bé i intel·ligent, a la qual cosa no podem aspirar cap de nosaltres...

Amb aquests principis tant clars és com el grup d’en Vilallonga -anomenat Murri- i els seus 5 amics van començar a actuar pels camins rals i els entorns de Cassà i de les Gavarres.

No sabem si basat en fets reals o en històries inventades però el cas és que la fama d’en Vilallonga –anomenat Murri- i els seus 5 amics va anar en augment. Els van atribuir tota mena de malifetes, robatoris, assalts a esglésies, segrestos de gent adinerada, inclús algun assassinat de recaptadors d’impostos, encara que mai no va quedar clar si tots aquests fets havien succeït de veritat o simplement eren fruit de la imaginació popular (o de la mala intenció de les autoritats que necessitaven unes víctimes per poder distreure la població de les seves pròpies malifetes i dels seus abusos de poder).

El cas és que a principis de 1852, en Vilallonga –anomenat Murri- i els seus 5 amics van ser detinguts pels voltants de Santa Pellaia i el 2 d'abril del mateix any van ser jutjats a la ciutat de Girona. En Vilallonga –anomenat Murri- va ser condemnat a mort i executat el dia 15 del mateix mes. Els 5 amics van ser absolts de tots els càrrecs.

Aquests fets que us hem explicat no són històrics tot i que haurien pogut succeir tal i com us els hem contat.

Font d’inspiració: “Historia de las escuadras de Cataluña” de José Ortega Espinós. Edició de 1876